Alquímia
PowerEs comprova, no es creu
El mètode es recolza en l'estudi de què està fet el món: les possibilitats moleculars d'una cosa i què s'hi pot fer amb una altra. La transformació no surt d'una energia interior ni d'un permís diví — surt de saber que aquestes dues substàncies, en aquesta proporció, en donen una tercera.
Per això s'aprèn de llibres i es comprova amb proves. Un cercle que ha funcionat funcionarà demà, i funcionarà per a qui el copiï bé. El coneixement es pot passar sencer — cosa que no es pot dir de gairebé cap altra manera d'invocar poder, perquè les altres demanen ser algú.
Els elements són components, no afinitats
Aquí un element no és una freqüència amb la qual s'hi ha de sintonitzar: és una substància que es té o no es té. Es compra, s'emmagatzema, es gasta i s'ha de tornar a comprar. El foc, en aquest mètode, és el que crema damunt d'una taula.
A la fitxa això té una conseqüència directa: els elements que demana aquest mètode es compren com a components i no es trien a la roda de punts. No hi ha afinitat que valgui; hi ha inventari.
Per què funciona? No se sap
Aquesta és la part que incomoda a tothom menys als alquimistes. No hi ha una explicació de per què unes proporcions correctes fan que la matèria canviï. Se sap QUINES funcionen, se sap repetir-les i se sap ensenyar-les, i no se sap per què.
I no és un forat que preocupi gaire, perquè no en deixa cap de pràctic: el resultat no falla, es comprova i es transmet sencer. És alquímia — una ciència que ha arribat molt lluny sense haver contestat mai la primera pregunta.
Cercle elemental
Dibuixa el cercle correcte amb els materials adequats i la matèria obeeix. La frase es podria acabar aquí si no fos per la segona meitat, que és la que mana de debò: sense el cercle traçat, no hi ha res. No un efecte més fluix, no un intent parcial. Res.
Què hi ha escrit
Un cercle elemental es dibuixa. Amb tiza alquímica, a mà, al lloc on ha de passar la cosa, i el moment en què es tanca és el moment en què s'activa: fins llavors no és res, i un cop tancat ja no hi ha res a fer-hi.
El que s'hi escriu són proporcions. Quanta quantitat de cada component, en quina relació amb els altres, amb quina composició elemental. Un cercle és una fórmula posada en rodó, i el que la fa funcionar és que els números siguin els correctes.
Fórmules, no conjurs
Aquí no hi ha wizeu ni cap altra llengua prànica, i no n'hi pot haver. Un conjur DIU alguna cosa: hi ha una llengua, algú que l'escriu i alguna cosa que l'entén. Una fórmula no diu res a ningú — declara una relació, i la matèria hi respon com hi respondria en un vas.
Els anells de conjur i les runes són d'una altra escola i no apareixen enlloc d'aquest ofici. Qui confon les dues coses acaba buscant qui llegeix el cercle, i no el llegeix ningú.
Tot o no-res
La majoria de maneres d'invocar poder admeten graus. Un prec mal fet pot ser escoltat igualment; un cos entrenat a mitges encara corre més que un que no ho està. El cercle no. O es tanca i s'activa, o queda obert i llavors només hi ha tiza i components a terra.
Això no és un càstig, és el que el fa fiable. Un cercle ben fet amb els components correctes dona sempre el mateix resultat, i el dona a qui no té cap talent especial. La condició és dura perquè la garantia és total.
Tres maneres de fallar abans de tancar-lo
El mètode no falla mentre s'executa: falla abans. Quan el cercle es tanca, ja està decidit.
No ser-hi
El cercle es dibuixa on ha de passar la cosa, i qui el fa hi és, ocupat, i durant una estona no fa res més.
No portar-ho
Els components es gasten i no s'improvisen. Sense material, el coneixement del mètode no serveix de res: se sap què s'ha de fer i no hi ha amb què fer-ho.
Errar la proporció
Una quantitat que no és la que toca, una composició elemental equivocada. No hi ha marge: la matèria no interpreta la intenció, respon als números.
Mixtura
El combat ja serà massa tard per improvisar. Aquesta frase no és un consell: és la regla del mètode. Una mixtura no es pensa al mig d'una escena, s'hi obre — i el que hi hagi dins es va decidir hores o setmanes abans, en un lloc tranquil, amb temps per equivocar-se i tornar-hi.
El treball ja està fet
Tota la feina del mètode passa abans que ningú la vegi. Mesurar, provar, fallar, tornar a provar i desar el resultat: això és el mètode, i el que es veu en una escena n'és només l'obertura del flascó.
Això capgira l'ordre habitual. En gairebé qualsevol altra manera d'invocar poder, el moment decisiu és el moment d'usar-la. Aquí el moment decisiu ja ha passat.
Comparada amb el cercle
Els dos mètodes fan servir els mateixos components i la mateixa ciència, i es diferencien en QUAN i ON es fa la feina. Per això sovint van junts, però són dues coses.
El cercle · al lloc i al moment
Es fa on ha de passar la cosa, demana ser-hi present i demana estona. A canvi, es decideix veient el problema.
La mixtura · abans i en un altre lloc
No demana ni temps ni espai a l'hora de la veritat, només obrir-la. A canvi, no es pot canviar: respon a una pregunta que encara no s'havia fet.
Es gasta
Cada mixtura és una unitat que desapareix en usar-se. El mètode no dona un repertori que es pugui repetir a voluntat: dona existències, i quan s'acaben cal tornar al laboratori.
Preveure surt car quan s'erra
La força del mètode és que no depèn de res en el moment: ni de la calma, ni del talent, ni que un déu et miri. La debilitat és la mateixa cosa dita al revés — depèn d'una decisió presa quan encara no se sabia què passaria.
Ben previst, no hi ha res tan resolutiu. Mal previst, el que queda és una bossa plena de respostes a preguntes que ningú ha fet.
I mai va sola: cap carrera del sistema porta la Mixtura sense portar també el Cercle Elemental. S'ensenyen junts perquè comparteixen la ciència — preparar components i saber en quina proporció col·locar-los és el mateix coneixement aplicat en dos moments.
Qui la fa servir
Surt a força carreres, i no sempre amb el mateix pes. El que canvia és si és tot el que saben fer o una eina més de les que porten.
Com a únic mètode
Químic i Pocioner no en tenen cap altre. Són els dos únics casos de tot el sistema en què el Cercle Elemental i la Mixtura són tot el repertori.
Al costat de mètodes d'una altra escola
Transmutador, Mutant, Homunculista i Quimera el porten amb Canalització o Reescriptura Prànica; Teròia amb Ressonància Prànica. Combinar-lo no el canvia: el cercle segueix demanant components i mides.
Com a eina secundària
Caçador, Assassí, Survival i Poisonist el tenen al costat de Tècnica i Respiració, i l'usen de tant en tant. No hi ha res al mètode que demani dedicar-s'hi en exclusiva.