D'on surt

De repetir. Un disciplinat no descobreix res: condueix i altera les barreres físiques del seu propi cos a força d'anys, fins a forces, alçàries i velocitats que els sistemes cel·lulars no haurien de permetre. Per això és dels Il·luminats: el poder és seu i de ningú més, i ningú no l'hi pot retirar.

És la font més fàcil d'explicar i la més difícil de tenir.

Què gasta i què el limita

Gasta el cos, que és l'única reserva que no es recarrega sencera. El límit no és de cabal ni de favor: és de quant en queda, i de quant se n'hi ha deixat pel camí. Un disciplinat veterà es reconeix tant pel que fa com pel que li fa mal.

I no hi ha drecera. Les altres fonts tenen dies bons i dies dolents; aquesta té anys.

Què demana d'elements

Cap. No hi ha idioma prànic enlloc: el que es mou és carn, aire i temps. Si algú hi veu màgia és perquè el resultat no s'assembla al que fa la gent, no perquè hi hagi res d'escrit a sota.

Els seus mètodes

Dos, i van junts: tècnica, la forma exacta del gest, i respiració, que és el que decideix quanta estona la pots sostenir.

Qui la sol portar

Gent de combat, i gent que ha fet del cos el seu ofici. És un grup selecte per una raó poc mística: hi arriben els pocs que aguanten el temps que costa. No cal creure en res ni saber llegir.

On falla

Falla davant del que no es pot tocar. Tot el que aquesta font fa passa per un cos que ha de ser en un lloc concret, i per això, contra una cosa que no hi és —una distància, una paret, una màgia que no es deixa agafar— no hi té resposta pròpia: hi té la seva velocitat, i prou.