La composició

Els quatre moments, en ordre: es traça l'anella de composició; hi entra la clau, i amb ella l'idioma en què es llegirà tot el que vingui; s'hi escriuen les sentències, una banda cada una; i quan es completa, el conjunt brilla — allò és el cànon. Mentre n'hi hagi cap d'oberta, allò és lletra i prou.

I els tres mètodes del magister no són tres arts diferents: són aquests moments, repartits. Runificar és l'anella i l'escriptura. Canalitzar és la clau i encendre el que ja hi ha escrit. Codificar és encendre-ho mentre s'escriu.

Cada anella escrita és una sentència. El conjunt tancat és el cànon, i és l'obra: mentre l'anella és oberta hi ha wizeu i prana damunt d'un cèrcol a mig fer, però no hi ha màgia. Una anella a mitges no és mitja màgia — no és res.

Traçada l'anella, hi va la clau: no és una nota, és el signe que diu com s'ha de llegir tot el que vindrà, com la clau al principi d'un pentagrama. És l'esfera que s'alça de l'anella de composició, i és qui modula —o qui estructura, si qui compon és especialista. L'anella en porta la fórmula; no és cànon fins que s'encén. Per això cada anella ja porta dos elements a dins abans que s'hi escrigui res.

Això és l'anatomia d'una anella: les pautes concèntriques, que són iguals a totes, i les runes, que es reparteixen una per meridià — o sigui que quantes n'hi ha ja diu de quin idioma és. El que la fa d'un idioma i no d'un altre, la rosa i l'estrella de les seves conjuncions, aquí no es dibuixa: es reconeix qui les ha vistes, i qui no, no les ha de veure en un esquema.

Mira el fons d'aquesta pàgina: això que s'hi escriu sol, signe a signe, i que fa una fogonada quan la frase es completa, és això mateix.

Els tres resultats

I hi ha un que no és un idioma sinó un pas: el Buit és el pont entre octaves. No té gramàtica pròpia —és Energia accelerada—, i per tant mai no es resol natural: la forma l'ha d'adquirir sempre modulat. El seu modulat conegut és el d'Energia; del segon, el de Foc, se'n parla sense que ningú n'hagi vist cap: seria la màgia solar, la dels druides astrals, i encara no s'ha descobert.

Per això Foc i Energia es modulen l'un a l'altre. Les seves anelles s'aparellen amb un cos que no és l'idioma de ningú, i allà on no hi ha llengua el cànon no s'atura: hi passa de llarg. El pas és el Buit, i travessar-lo és el que fa que la volta següent comenci.

Qui obre i qui tanca

El que tanca diu què és; el que obre diu com es comporta. Qui obre és sempre l'element de l'anella, el de la seva clau; qui tanca és el resultat, i d'aquí surt la diferència entre els tres.

Una anella de Metall tancada en Metall dona metall, i prou. Tancada en Terra —el seu altre pol— dona el seu modulat, que és sempre el mateix i tothom reconeix. I tancada en Llamp ja no modula res: està estructurada, i per això només hi arriba qui ho ha preparat des de la primera sentència. El que en surt és un llamp que condueix — busca l'acer, corre per les vores i es queda al material—, perquè el llamp diu què és i el metall diu com es mou.

I el que en surt no és mai una barreja: les barreges ja existeixen, són els elements impurs, i aquells tenen nota i idioma propis. Un cànon modulat hi arriba per l'altre cantó — més barat, més fluix, i sense nota que sigui seva.

El suport

Qui runifica en el moment no gasta res més que prana i ofici: l'anella és de prana i no hi ha matèria que cremar. El suport només compta quan el cànon es porta fet:

• Escrit sense màgia —una còpia per a un cànon complicat— desapareix en fer-se servir.
• Tatuat, aguanta, però beu molta més tinta del que en beuria un tatuatge.
• Gravat en matèria amb resistència prànica, no fa malbé res; i justament per això no s'alimenta del suport i demana prana de fora, o una canalització forta.

Temps d'estudi

Formative structure or academic cycle of a Magister: Els anys són orientatius: diuen què s'espera de cada tram, no quant hi trigarà cadascú.

Upon graduation, the practice role generally becomes as Canalitzadors or Runificadors.

Methods of specialization