D'on surt

De l'enginyeria. La tecnologia estudia components d'electró i explosius tradicionals per fabricar armes i dispositius, i el seu avantatge és precisament el que li falta: no està regulada pels corrents màgics naturals. El que no passa pel prana no es pot tallar, dissonar ni desfer com es fa amb la màgia.

Al carrer se'n dirà màgia igualment, perquè la gent anomena màgia tot el que no sap explicar. Aquí, però, no hi ha res a saber: hi ha un mecanisme, i algú que l'ha fet.

Què gasta i què el limita

Gasta munició i manteniment. El límit és de taller: el que es trenca s'ha d'arreglar, el que s'acaba s'ha de tornar a comprar, i qui ho porta no en fabrica més pel fet d'estar inspirat.

I no creix amb la persona. Un magister de quaranta anys és millor magister que als vint; una arma és la mateixa arma.

Què demana d'elements

Cap. És la font més neta d'idioma prànic que hi ha, i això té dues cares: no li falla mai per manca d'element, i no pot fer res del que només l'element permet.

Els seus mètodes

Dos: l'armament —el que es fa servir per fer mal— i els dispositius, que és tota la resta.

Qui la sol portar

Qui no té cap altra font, i qui en té però no se'n refia. No demana talent de naixement, ni déu, ni anys de cos: demana diners i algú que en sàpiga. Per això és la que més s'escampa i la que menys s'ensenya en veu alta.

On falla

Falla davant de qui la desmunta. Tot el que fa depèn d'una peça física que es pot mullar, encallar, buidar o prendre, i el dia que falla no hi ha reserva interior que la substitueixi: s'acaba, i prou.