D'on surt

D'una tria feta fora d'ell. Un déu decideix que aquella persona ha de dur a terme una comesa, i li dona el que li cal per fer-la. No l'ha cultivat, no l'ha estudiat i no l'ha pagat: el tenia el dia que va començar.

Per això la diferència amb un devot no és de quantitat sinó de direcció. El devot demana i manté una relació; el triat ha estat demanat.

Què gasta i què el limita

No gasta cabal ni reserva. El que el limita és la comesa mateixa: allò que serveix per a la feina, funciona; allò que no, no arriba. Ningú no li ha ensenyat a ampliar-ho perquè no hi ha res per ampliar — no és un saber, és un encàrrec.

I el dia que la feina s'acaba, o que el triat l'abandona, no hi ha manual que expliqui què queda. És la pregunta que cap triat no vol fer-se en veu alta.

Què demana d'elements

Els demana, i com als devots no els tria: són els del déu que l'ha triat. La comesa ve amb l'element a dins.

The Divine System: Elemental Harmonies and Elemental NotesThe astronomical rulers of the world: The hierarchy of harmonies and elemental notes.Keep readingv

El seu mètode

Un de sol, i el nom ho diu tot: heretat. No és una tècnica que s'aprengui ni un gest que es repeteixi — és el que ja porta.

Qui la sol portar

Ningú per vocació. Un triat es reconeix pel que fa, no pel que estudia, i sovint és l'últim a entendre per què li passa. No formen escola ni gremi: dos triats del mateix déu poden no haver-se vist mai i no tenir res a dir-se, perquè no comparteixen ofici — comparteixen amo.

On falla

Falla quan el triat vol fer-ne el seu poder: dirigir-lo cap a on ell voldria, guardar-lo, fer-ne carrera. No hi ha mètode per a això. I falla quan el déu calla, que és quan es descobreix que allò mai no va ser seu.